Final de l'assignatura

Bé, com vaig dir a principis de trimestre, aquest bloc va ser creat per a parlar del que anàvem aprenent a l'assignatura de TIC de la carrera (perdó, del grau) d'Educació Social. I ara, que ja estem tots immersos en les festes nadalenques, els grans àpats i els somriures forçats, ha arribat l'hora de la seva fi. Si més no pel que fa a les entrades de contingut acadèmic. Qui sap si de tant en tant em vindrà de gust explicar-vos coses!

En començar aquesta assignatura, la de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, vaig pensar que faríem el mateix de sempre: aprendre a fer servir el Word (pèssim processador de textos), l'Excel, i potser el Power Point. Per sorpresa meva, això no ha estat així. Hem pogut aprendre a utilitzar eines informàtiques que algun dia podrem utilitzar fora de la facultat. Fer i desfer, crear i esborrar vídeos, fotos, àudio... i això només va ser el començament, perquè pel que fa a la teoria, he de dir que també vaig quedar francament sorpresa de veure lo poc que en sabia jo de les tecnologies.

Després de corroborar que sóc una nativa digital, que he nascut (com qui diu) sabent utilitzar-les, vaig descobrir que no només és tecnologia allò que tradicionalment és entès com a tal, sinó que pràcticament la totalitat de les coses que ens envolten són tecnologia. Des de la cadira on estic asseguda ara mateix fins a la organització necessària per a poder aixecar un castell humà.

Al llarg de l'assignatura hem après coses interessants, i descobert maneres de fer canviar allò que no ens agrada, com l'exercici més recent de contrapublicitat. Per tant, puc assegurar que aquests mesos m'han aportat coneixements, però no només això. També ganes de seguir creixent en aquest camp encara no del tot conegut per mi. El de les tecnologies informàtiques. I el més gran descobriment des del meu punt de vista (tot i que potser no el més útil) el de les wikis. Un concepte totalment nou fins que vaig relacionar-ho amb wikipedia, la wiki més important del moment. Allà hem pogut treballar en equip sense necessitat de trobar-nos físicament, i hem elaborat un treball que m'ha semblat francament interessant.

Tot plegat doncs, ha estat una bona experiència, tot i que si se'm permet dir (i sinó també) crec que és una assignatura que es podria aprofitar molt més si estés en cursos més avançats. Perquè quin sentit té estudiar alguna cosa que en aquest moment no podem relacionar amb els estudis que hem triat??? Els plans d'estudis ja les tenen aquestes incoherències...i "no sé perquè" des d'aquest inici de curs encara més...

EXPO TIC 09

Benvinguts a l'exposició de TIC dels que fem el grau d'educació social a la UB.

http://gaguado.glogster.com/expotic/

Aquest viatge incert dels graus ens a dut a aprendre un munt de coses del món de les tecnologies. Començant per aprendre que tecnologia no és només tots aquells artilugis que utilitzem a diari sinó que tecnologia és pràcticament tot allò que ens envolta. Fins i tot nosaltres, els humans, si ens posem d'acord i ens manifestem estem fent tecnologia.

Bé doncs, després d'aquests tres o quatre mesos de novetats tecnològiques i experiències llargues però divertides amb programes que modifiquen tot el que us pogueu imaginar, ha arribat l'hora de presentar el nostre últim projecte (si no m'equivoco és l'últim :S): la WIKI!

Què curiós el terme wiki. Sembla ben bé que se n'enfotin d'algú! però no. La wiki és un espai on poder treballar amb altres persones sense necessitat de trobar-se físicament. El cas més conegut per tothom és el de la wikipedia. En el cas de la wiki que hem elaborat amb el meu grup, hem treballat sobre la base del sexisme. I hem ideat tres tallers (de cinema, música i contrapublicitat) per intentar fer variar la visió que es dóna de la dona en aquests tres àmbits a través de pràctiques entretingudes. Així doncs, us convido a venir a gaudir de tots els projectes finals de la classe, que n'hi ha de molt interessants!

FRENADOL SEGONA PART

Bé, per fi he aconseguit resoldre els petits problemes que tenia per editar algunes parts de l'anunci i he aconseguit acabar-lo. Per si no ho heu vist, en l'entrada anterior del bloc hi ha penjat l'anunci de Frenadol original. Recomano que mireu primes l'original i en feu una reflexió. I després que mireu la contrapublicitat que n'he fet. Vull destacar que he triat de fer una contrapublicitat més aviat subtil perquè tot i que paradoxalment m'ha portat més hores i esforç, he acabat més satisfeta amb el resultat final.

Cal dir que no sóc ni molt menys experta en programes d'edició ni d'àudio ni de vídeo, però a base d'hores de feina us asseguro que n'he après bastant! Així que "visto lo visto" quan acabi el grau d'Educació Social, qui diu que no em posaré a estudiar producció o comunicació audiovisual per passar les estones lliures fent aquestes coses?

Bromes a part, el fet de descobrir que hi ha gent que va pel món fent contrapublicitat de tot allò que no li agrada per intentar canviar l'entorn en el que viu, m'ha semblat molt interessant i esperançador a la vegada. Costa avui dia veure gent amb ganes de fer crítica. Gent sense por de represàlies. Sense por de llibertat.

Doncs bé, aquí us deixo el vídeo!

FRENADOL PRIMERA PART

Bona nit a totes i a tots!

Després d'haver parlat ara fa uns dies de la figura d'Oscar Brahim, i de la seva tasca social a través de la transformació de la publicitat, ens ha tocat el torn a nosaltres. A partir d'un anunci qualsevol, tots els membres de la classe hem hagut de posar en marxa la nostra imaginació i moltes hores, per portar a terme un projecte similar al de Brahim. La meva idea principal era triar un anunci sexista, que n'hi ha molts, i mai deixen de sortir-ne de nous... cosa que em sorprèn bastant. I després d'empassar-me uns quants anuncis, va arribar l'escollit.

És un anunci de Frenadol Complex que personalment he de dir que em repugna bastant. No puc evitar sentir impotència davant d'anuncis com aquest. Així doncs, perquè pogueu jutjar amb els vostres propis ulls, aquí teniu l'original.

Després de que us l'hagueu mirat bé, vull explicar-vos que la meva contrapublicitat és subtil. I ho és perquè he preferit que sigui així i que qui el miri hagi de fer una miqueta d'esforç per entendre allò que es vol transmetre. No us espanteu que no haureu d'esprémer les neurones...

He tingut algun problema tècnic per acabar de fer el meu anunci reformat, així que us avanço només una imatge de les que he volgut modificar, perquè aneu fent boca.

Vagi de gust!!

Conviure amb la publicitat, o transformar-la?

Cada dia ens obliguen a empassar-nos centenars d'imatges, paraules i missatges a través de tots els mitjans de comunicació; i molt poques vegades ens adonem que des de la publicitat (com a gran exemple, però no només des d'aquesta) intenten condicionar la nostra manera de veure les coses, de viure la vida, de relacionar-nos, de vestir... creen estereotips com a xurros, allunyats de la realitat, i el que és encara pitjor: busquen vendre(ns) i per sobre de tot, consum, consum i més consum.

Però hi ha un home que ha fet un pas endavant i ha decidit canviar la realitat dels anuncis que dia rere dia l'ataquen a cada moment pel vidre del seu taxi. Aquest home és Oscar Brahim.

Taxista, argentí, creador i INCONFORMISTA. Passa 12 hores diàries conduïa (i condueix) el seu taxi per la ciutat i un dia va decidir omplir el seu maleter de pintures, imatges, cola, i altres materials, per poder transformar aquella realitat que tant el molestava. La hipocresia, els estereotips, les mentides que des de la publicitat li arribaven constantment. Així doncs, Oscar Brahim decideix transformar artísticament els anuncis del carrer. Aquells que estan a l'abast de tothom. Fa, en definitiva, CONTRAPUBLICITAT.

Més enllà del que fa, que pot agradar-me o no, el que realment valoro d'ell és el fet d'haver portat a terme una idea tant bona. Una idea tant simple com és la de FER PENSAR a la gent. I ja és trist haver de dir que fer pensar és una idea original... No hauria de ser aquesta una dinàmica normalitzada? La de pensar per nosaltres mateixos, vull dir.

Oscar Brahim aconsegueix, a través de la transformació d'imatges publicitàries o de posar missatges poc esperats en llocs encara menys esperats, que les neurones de les persones que ho veuen s'aturin ni que sigui per un moment per reflexionar sobre el que se'ls presenta davant dels nassos. Juga amb la subtilesa que confon, i fa que cadascú tregui les conclusions que més pertinents li semblin, provocant sorpresa i actitud crítica a la vegada.

Perquè, us heu aturat mai davant d'un anunci i heu reflexionat sobre el missatge que realment ens vol transmetre? l'heu criticat? heu pensat? i el més important: HEU INTENTAT MAI CANVIAR AQUESTA REALITAT? Si és que sí, us felicito!! perquè això és el que ens cal. Persones crítiques i amb capacitat de modificar i criticar allò que no els agrada, allò que no estem disposats a empassar-nos.

Un blog interessant

Avui anava navegant per la xarxa (o per webs sempre 2.0), i de sobte m'he trobat amb el blog d'un noi que m'ha semblat molt interessant. És educador social i utilitza diferents llenguatges com és el teatre per fer arribar a la gent la feina dels educadors. El seu blog és: http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com/ i us recomano que el visiteu, perquè explica coses interessants. A més, ha estat al I congrés d'educació social que es va fer a Vic la setmana passada, i és un dels temes dels que parla. Espero que us agradi, o si més no, que us sigui d'utilitat!!

EDUCACIÓ 2.0

Cap a on anem amb l'educació que estan rebent els nens i les nenes que estan creixent envoltats de tecnologies? és una pregunta difícil de respondre, però sí que podem parlar del que estem vivint ara. Aquest afany de posar atefactes a les aules, sense que ningú recordi que allò més important no són els objectes, sinó la manera com els podem utilitzar per créixer com a persones autònomes, despertes i dinàmiques, i amb ganes de conèixer i saber el perquè de les coses.

En aquest sentit, la societat pel seu compte, avança a un ritme molt més ràpid que l'educació d'aquest país. Perquè recordem-ho! A les aules s'hi han posat ordinadors, però s'utilitzaran per a crear una xarxa de coneixement compartit? Vull pensar que sí. Que les aules informatitzades serviran perquè l'educació evolucioni de la mateixa manera que ho han fet les pàgines web (tot i que el símil no m'agradi gaire). I és que hem passat de les webs unidireccionals, on no es podia opinar, ni interaccionar, a les webs 2.0, molt més dinàmiques, participatives i col·laboratives.

I no és això una de les coses que faria millorar l'educació?

Que l'escola fos, igual que pot ser una wiki, un lloc on compartir coneixement, on construir una nova manera d'aprendre, on tots i cadascun dels individus hi tingui alguna cosa a aportar; creant, com he dit abans, una xarxa col·lectiva de coneixement. Evidentment guiada per l'educador o el mestre, que en un món ideal també sabria utilitzar i aprofitar aquests avenços per anar cap a una educació més completa i participativa.

(algun dia un món millor serà possible)

* LA IMATGE: no patiu que no em denunciaran...almenys no per aquesta imatge, que he extret de Flickr, amb llicència Creative Commons. L'autor és Phillie Casablanca, i el que surt a la imatge és la seva xarxa de Twitter.

La meva tecnoautobiografia

He de dir que en un primer moment, en sentir la paraula tecnoautobiografia em vaig espantar una mica... és una paraula llarga i difícil de pronunciar que no vol dir res més que una autobiografia que parli de com hem evolucionat, juntament amb les tecnologies que ens envoltes. Després d'haver-la fet puc dir que em sento contenta, sobretot perquè haver hagut de buscar fotos de totes les èpoques m'ha portat molts records.

En el vídeo he volgut abarcar molts aspectes de la meva vida (potser masses), tant passada com actual. Potser per això és un pèl massa llarga, o fins i tot penso que es pot fer pesada. Ho sento!! Però sobretot vull remarcar que he decidit incloure en el relat tecnoautobiogràfic alguns fets històrics que han succeït mentre jo m'he mogut per aquest món, i que crec que han marcat un abans i un després en la societat que vivim.

Pel que fa al "fil argumental" he volgut que les imatges hi apareguin de forma cronològica, de manera que s'entengui una mica millor la relació que he tingut amb les tecnologies fins ara. No dubteu a fer comentaris!!! La veritat és que si tinc temps, m'agradarà poder-la millorar, i això sí, fer-la més curta...

Salut i força!!!

Què entenem per tecnologia?

Vivim en un món on tot és tecnologia. O almenys això pensem quan mirem al nostre voltant i veiem tot d'artefactes que fan coses extraordinàries (l'ordinador, la tele, el mòbil...) però fins a quin punt sabem realment què és i què no és tecnologia?

El text escrit per Àlvar Álvarez i Roberto Méndez anomenat "CULTURA TECNOLÓGICA Y EDUCACIÓN" ens mostra una visió com a mínim més àmplia de la que, almenys jo, tenia fins ara. Al llarg de la història l'ésser humà ha intentat fer-se amo de la naturalesa i l'ha transformat constantment pensant que cada nova màquina milloraria la nostra vida. Això ha fet que s'obviï en moltes ocasions l'existència d'altres formes de tecnologia que inclouen els àmbits científic, tecnològic i social. Álvarez-Méndez fan servir les expressions enginyeria heterogènia o tecnologia en acció per referir-se justament a aquest coneixement global de la tecnologia i explicar que és important que s'eduqui a les persones dins d'aquest coneixement, i no en el que identifica la tecnologia només amb la part artefactual d'aquesta.

Per explicar quines són les diferents tecnologies existents, la divideixen en quatre sectors, que poden englobar molts tipus de tecnologies:

• les tecnologies predominantment artefactuals són aquelles que tots identifiquem com a tecnologia i que he esmentat anteriorment. Són objectes, per tant són tangibles, que gaudeixen de certa independència de l'acció humana. Com podria ser un instrument, una bicicleta, un electrodomèstic, etc
• les tecnologies predominantment simbòliques s'identifiquen amb símbols, icones, o altres representacions que substitueixen d'alguna manera la realitat. Un exemple en serien els senyals de trànsit o la moneda.
• les tecnologies predominantment organitzatives a diferència de les altres no són tangibles ja que es tracta de les tecnologies relacionades amb les accions coordinades d'un grup, com poden ser els castellers, o una manifestació.
• i per últim, les tecnologies predominantment biotecnològiques que són aquelles que incideixen sobre la vida biologica com són les vacunes, la fecundació in vitro, etc.

Per tant, en treiem la conclusió que la tecnologia va més enllà del que hem après fins ara. No podem quedar-nos amb la idea "primitiva" que tecnologia només és allò que té l'aparença de màquina i que s'activa si premem un botó. Tecnologia és molt més, i està molt relacionada amb la nostra vida tant social com educativa com quotidiana.

Nous models de societat: de la informació, de les tecnologies...

Fins a quin punt la imatge de l'acudit de la dreta podria deixar de ser acudit per esdevenir realitat? és cert que com tota vinyeta humorística està exagerant una possible realitat. Però recordem quina ha estat l'última "gran idea" dels polítics per a fer que els alumnes estiguin més motivats a les aules: un ordinador portàtil per cadascú. O dit d'una altra manera, una pissarra digital (que sempre queda més maco).

Això em planteja un gran dubte: és aquesta la societat que volem? és aquesta una solució útil per a que les generacions del futur sàpiguen fer un bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació?

No crec en absolut que posar una pantalla davant de cada alumne en comptes d'un llibre de paper sigui la millor opció. I encara menys si tenim en compte que a classe se'ls seguiran explicant les mateixes coses de sempre i de la mateixa manera de sempre. Crec doncs, que aquest canvi no implica una millora de l'ús de les tecnologies per part dels més joves i que al contrari, el que fa és crear una necessitat inexistent com és la d'estar connectat a l'ordinador a cada moment. No seria molt més efectiu educar perquè les persones creixin assolint un pensament crític per tal que elles mateixes fossin capaces de decidir què és i què no és una bona font d'informació, uns continguts objectius o un bon ús de les tecnologies?

Penso que cada vegada més caminem cap a una societat més tecnològica, amb més fàcil accés a la informació, amb una comunicació cada vegada més global (posant en dubte si és o no positiu...) però sense que ningú es preocupi de l'ús que es fa de tot això. És clar que evolucionem!! Però a quin preu???

Tot i això, també vull remarcar que com tot, hi ha de tot. Vull dir que evidentment, moltes de les noves tecnologies són molt útils i faciliten la vida, o si més no la comunicació, de persones que abans no ho haguessin pogut fer. Em refereixo a les persones que per diferents motius (discapacitats, malalties, accidents...) no poden relacionar-se amb el seu entorn de la mateixa manera que molts de nosaltres. Per a ells i per a les persones que tenen al voltant, l'ús de noves tecnologies ha facilitat i millorat en molts casos la seva manera de comunicar-se, de moure's i d'integrar-se en aquesta societat.

En relació amb això doncs, el model de societat de la informació que m'agradaria que fos, és aquella en què les tecnologies i la informació s'utilitzessin de forma crítica, objectiva i amb bons fins. I crec, que aquest és un paper que hem de jugar els qui des de baix estem creant, interactuant, formant, pensant; i no esperar que els qui diuen tenir el poder ho facin per nosaltres.

I o N?

És interessant, i no menys curiós, començar un bloc parlant de tecnologies de la informació i comunicació (o TIC, per anar més ràpid), però és que, per tot aquell que no sàpiga de què va això, aquest serà un bloc per per a explicar mica en mica quina ha estat la meva relació amb les "TIC" al llarg de la vida.

I per començar, un dubte que se'ns planteja actualment i que sembla estar assolint certa importància en els debats actuals. Formem part de la generació que ha nascut amb un ordinador (i no un pa com passava abans) sota el braç? o som dels que ens hem hagut d'adaptar als canvis que la societat ens ha anat plantant al davant? Aquestes dues generacions reben el nom de NATIUS o IMMIGRANTS DIGITALS gràcies a la aportació de Marc Prensky, i a mi em porta a reflexionar sobre la meva situació concreta.

Sóc immigrant o sóc nativa digital?

Tinc 23 anys i internet va aterrar a la meva vida en forma d'aules d'informàtica a l'institut quan en tenia 14. Cal dir que de forma quasi arcaica si ens ho mirem des del punt on estem ara. A casa hi tenia ordinador, però si no ho recordo malament crec que encara utilitzava el fantàstic sistema MS-DOS... I quan per fi vaig aconseguir un Pentium, i a continuació internet, aquest no es podia utilitzar quasi mai, perquè es tallava la connexió telefònica...

Per tant, la revolució dels ordinadors, internet, televisió per cable, mòbils per tothom, etc. em va arribar en plena adolescència. El moment ideal!! Així doncs, tot i que no he nascut en l'era digital, em considero plenament nativa d'aquest món invaït per les noves tecnologies. He après a utilitzar-les i a dominar-les en una edat en què encara no estàs del tot "creat", i en un moment en què tot allò que és nou et crida l'atenció i en què la temptació de provar el màxim de coses es troba en el seu punt més alt.