Nous models de societat: de la informació, de les tecnologies...

Fins a quin punt la imatge de l'acudit de la dreta podria deixar de ser acudit per esdevenir realitat? és cert que com tota vinyeta humorística està exagerant una possible realitat. Però recordem quina ha estat l'última "gran idea" dels polítics per a fer que els alumnes estiguin més motivats a les aules: un ordinador portàtil per cadascú. O dit d'una altra manera, una pissarra digital (que sempre queda més maco).

Això em planteja un gran dubte: és aquesta la societat que volem? és aquesta una solució útil per a que les generacions del futur sàpiguen fer un bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació?

No crec en absolut que posar una pantalla davant de cada alumne en comptes d'un llibre de paper sigui la millor opció. I encara menys si tenim en compte que a classe se'ls seguiran explicant les mateixes coses de sempre i de la mateixa manera de sempre. Crec doncs, que aquest canvi no implica una millora de l'ús de les tecnologies per part dels més joves i que al contrari, el que fa és crear una necessitat inexistent com és la d'estar connectat a l'ordinador a cada moment. No seria molt més efectiu educar perquè les persones creixin assolint un pensament crític per tal que elles mateixes fossin capaces de decidir què és i què no és una bona font d'informació, uns continguts objectius o un bon ús de les tecnologies?

Penso que cada vegada més caminem cap a una societat més tecnològica, amb més fàcil accés a la informació, amb una comunicació cada vegada més global (posant en dubte si és o no positiu...) però sense que ningú es preocupi de l'ús que es fa de tot això. És clar que evolucionem!! Però a quin preu???

Tot i això, també vull remarcar que com tot, hi ha de tot. Vull dir que evidentment, moltes de les noves tecnologies són molt útils i faciliten la vida, o si més no la comunicació, de persones que abans no ho haguessin pogut fer. Em refereixo a les persones que per diferents motius (discapacitats, malalties, accidents...) no poden relacionar-se amb el seu entorn de la mateixa manera que molts de nosaltres. Per a ells i per a les persones que tenen al voltant, l'ús de noves tecnologies ha facilitat i millorat en molts casos la seva manera de comunicar-se, de moure's i d'integrar-se en aquesta societat.

En relació amb això doncs, el model de societat de la informació que m'agradaria que fos, és aquella en què les tecnologies i la informació s'utilitzessin de forma crítica, objectiva i amb bons fins. I crec, que aquest és un paper que hem de jugar els qui des de baix estem creant, interactuant, formant, pensant; i no esperar que els qui diuen tenir el poder ho facin per nosaltres.