Final de l'assignatura

Bé, com vaig dir a principis de trimestre, aquest bloc va ser creat per a parlar del que anàvem aprenent a l'assignatura de TIC de la carrera (perdó, del grau) d'Educació Social. I ara, que ja estem tots immersos en les festes nadalenques, els grans àpats i els somriures forçats, ha arribat l'hora de la seva fi. Si més no pel que fa a les entrades de contingut acadèmic. Qui sap si de tant en tant em vindrà de gust explicar-vos coses!

En començar aquesta assignatura, la de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, vaig pensar que faríem el mateix de sempre: aprendre a fer servir el Word (pèssim processador de textos), l'Excel, i potser el Power Point. Per sorpresa meva, això no ha estat així. Hem pogut aprendre a utilitzar eines informàtiques que algun dia podrem utilitzar fora de la facultat. Fer i desfer, crear i esborrar vídeos, fotos, àudio... i això només va ser el començament, perquè pel que fa a la teoria, he de dir que també vaig quedar francament sorpresa de veure lo poc que en sabia jo de les tecnologies.

Després de corroborar que sóc una nativa digital, que he nascut (com qui diu) sabent utilitzar-les, vaig descobrir que no només és tecnologia allò que tradicionalment és entès com a tal, sinó que pràcticament la totalitat de les coses que ens envolten són tecnologia. Des de la cadira on estic asseguda ara mateix fins a la organització necessària per a poder aixecar un castell humà.

Al llarg de l'assignatura hem après coses interessants, i descobert maneres de fer canviar allò que no ens agrada, com l'exercici més recent de contrapublicitat. Per tant, puc assegurar que aquests mesos m'han aportat coneixements, però no només això. També ganes de seguir creixent en aquest camp encara no del tot conegut per mi. El de les tecnologies informàtiques. I el més gran descobriment des del meu punt de vista (tot i que potser no el més útil) el de les wikis. Un concepte totalment nou fins que vaig relacionar-ho amb wikipedia, la wiki més important del moment. Allà hem pogut treballar en equip sense necessitat de trobar-nos físicament, i hem elaborat un treball que m'ha semblat francament interessant.

Tot plegat doncs, ha estat una bona experiència, tot i que si se'm permet dir (i sinó també) crec que és una assignatura que es podria aprofitar molt més si estés en cursos més avançats. Perquè quin sentit té estudiar alguna cosa que en aquest moment no podem relacionar amb els estudis que hem triat??? Els plans d'estudis ja les tenen aquestes incoherències...i "no sé perquè" des d'aquest inici de curs encara més...

EXPO TIC 09

Benvinguts a l'exposició de TIC dels que fem el grau d'educació social a la UB.

http://gaguado.glogster.com/expotic/

Aquest viatge incert dels graus ens a dut a aprendre un munt de coses del món de les tecnologies. Començant per aprendre que tecnologia no és només tots aquells artilugis que utilitzem a diari sinó que tecnologia és pràcticament tot allò que ens envolta. Fins i tot nosaltres, els humans, si ens posem d'acord i ens manifestem estem fent tecnologia.

Bé doncs, després d'aquests tres o quatre mesos de novetats tecnològiques i experiències llargues però divertides amb programes que modifiquen tot el que us pogueu imaginar, ha arribat l'hora de presentar el nostre últim projecte (si no m'equivoco és l'últim :S): la WIKI!

Què curiós el terme wiki. Sembla ben bé que se n'enfotin d'algú! però no. La wiki és un espai on poder treballar amb altres persones sense necessitat de trobar-se físicament. El cas més conegut per tothom és el de la wikipedia. En el cas de la wiki que hem elaborat amb el meu grup, hem treballat sobre la base del sexisme. I hem ideat tres tallers (de cinema, música i contrapublicitat) per intentar fer variar la visió que es dóna de la dona en aquests tres àmbits a través de pràctiques entretingudes. Així doncs, us convido a venir a gaudir de tots els projectes finals de la classe, que n'hi ha de molt interessants!

FRENADOL SEGONA PART

Bé, per fi he aconseguit resoldre els petits problemes que tenia per editar algunes parts de l'anunci i he aconseguit acabar-lo. Per si no ho heu vist, en l'entrada anterior del bloc hi ha penjat l'anunci de Frenadol original. Recomano que mireu primes l'original i en feu una reflexió. I després que mireu la contrapublicitat que n'he fet. Vull destacar que he triat de fer una contrapublicitat més aviat subtil perquè tot i que paradoxalment m'ha portat més hores i esforç, he acabat més satisfeta amb el resultat final.

Cal dir que no sóc ni molt menys experta en programes d'edició ni d'àudio ni de vídeo, però a base d'hores de feina us asseguro que n'he après bastant! Així que "visto lo visto" quan acabi el grau d'Educació Social, qui diu que no em posaré a estudiar producció o comunicació audiovisual per passar les estones lliures fent aquestes coses?

Bromes a part, el fet de descobrir que hi ha gent que va pel món fent contrapublicitat de tot allò que no li agrada per intentar canviar l'entorn en el que viu, m'ha semblat molt interessant i esperançador a la vegada. Costa avui dia veure gent amb ganes de fer crítica. Gent sense por de represàlies. Sense por de llibertat.

Doncs bé, aquí us deixo el vídeo!

FRENADOL PRIMERA PART

Bona nit a totes i a tots!

Després d'haver parlat ara fa uns dies de la figura d'Oscar Brahim, i de la seva tasca social a través de la transformació de la publicitat, ens ha tocat el torn a nosaltres. A partir d'un anunci qualsevol, tots els membres de la classe hem hagut de posar en marxa la nostra imaginació i moltes hores, per portar a terme un projecte similar al de Brahim. La meva idea principal era triar un anunci sexista, que n'hi ha molts, i mai deixen de sortir-ne de nous... cosa que em sorprèn bastant. I després d'empassar-me uns quants anuncis, va arribar l'escollit.

És un anunci de Frenadol Complex que personalment he de dir que em repugna bastant. No puc evitar sentir impotència davant d'anuncis com aquest. Així doncs, perquè pogueu jutjar amb els vostres propis ulls, aquí teniu l'original.

Després de que us l'hagueu mirat bé, vull explicar-vos que la meva contrapublicitat és subtil. I ho és perquè he preferit que sigui així i que qui el miri hagi de fer una miqueta d'esforç per entendre allò que es vol transmetre. No us espanteu que no haureu d'esprémer les neurones...

He tingut algun problema tècnic per acabar de fer el meu anunci reformat, així que us avanço només una imatge de les que he volgut modificar, perquè aneu fent boca.

Vagi de gust!!

Conviure amb la publicitat, o transformar-la?

Cada dia ens obliguen a empassar-nos centenars d'imatges, paraules i missatges a través de tots els mitjans de comunicació; i molt poques vegades ens adonem que des de la publicitat (com a gran exemple, però no només des d'aquesta) intenten condicionar la nostra manera de veure les coses, de viure la vida, de relacionar-nos, de vestir... creen estereotips com a xurros, allunyats de la realitat, i el que és encara pitjor: busquen vendre(ns) i per sobre de tot, consum, consum i més consum.

Però hi ha un home que ha fet un pas endavant i ha decidit canviar la realitat dels anuncis que dia rere dia l'ataquen a cada moment pel vidre del seu taxi. Aquest home és Oscar Brahim.

Taxista, argentí, creador i INCONFORMISTA. Passa 12 hores diàries conduïa (i condueix) el seu taxi per la ciutat i un dia va decidir omplir el seu maleter de pintures, imatges, cola, i altres materials, per poder transformar aquella realitat que tant el molestava. La hipocresia, els estereotips, les mentides que des de la publicitat li arribaven constantment. Així doncs, Oscar Brahim decideix transformar artísticament els anuncis del carrer. Aquells que estan a l'abast de tothom. Fa, en definitiva, CONTRAPUBLICITAT.

Més enllà del que fa, que pot agradar-me o no, el que realment valoro d'ell és el fet d'haver portat a terme una idea tant bona. Una idea tant simple com és la de FER PENSAR a la gent. I ja és trist haver de dir que fer pensar és una idea original... No hauria de ser aquesta una dinàmica normalitzada? La de pensar per nosaltres mateixos, vull dir.

Oscar Brahim aconsegueix, a través de la transformació d'imatges publicitàries o de posar missatges poc esperats en llocs encara menys esperats, que les neurones de les persones que ho veuen s'aturin ni que sigui per un moment per reflexionar sobre el que se'ls presenta davant dels nassos. Juga amb la subtilesa que confon, i fa que cadascú tregui les conclusions que més pertinents li semblin, provocant sorpresa i actitud crítica a la vegada.

Perquè, us heu aturat mai davant d'un anunci i heu reflexionat sobre el missatge que realment ens vol transmetre? l'heu criticat? heu pensat? i el més important: HEU INTENTAT MAI CANVIAR AQUESTA REALITAT? Si és que sí, us felicito!! perquè això és el que ens cal. Persones crítiques i amb capacitat de modificar i criticar allò que no els agrada, allò que no estem disposats a empassar-nos.

Un blog interessant

Avui anava navegant per la xarxa (o per webs sempre 2.0), i de sobte m'he trobat amb el blog d'un noi que m'ha semblat molt interessant. És educador social i utilitza diferents llenguatges com és el teatre per fer arribar a la gent la feina dels educadors. El seu blog és: http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com/ i us recomano que el visiteu, perquè explica coses interessants. A més, ha estat al I congrés d'educació social que es va fer a Vic la setmana passada, i és un dels temes dels que parla. Espero que us agradi, o si més no, que us sigui d'utilitat!!