La meva tecnoautobiografia

He de dir que en un primer moment, en sentir la paraula tecnoautobiografia em vaig espantar una mica... és una paraula llarga i difícil de pronunciar que no vol dir res més que una autobiografia que parli de com hem evolucionat, juntament amb les tecnologies que ens envoltes. Després d'haver-la fet puc dir que em sento contenta, sobretot perquè haver hagut de buscar fotos de totes les èpoques m'ha portat molts records.

En el vídeo he volgut abarcar molts aspectes de la meva vida (potser masses), tant passada com actual. Potser per això és un pèl massa llarga, o fins i tot penso que es pot fer pesada. Ho sento!! Però sobretot vull remarcar que he decidit incloure en el relat tecnoautobiogràfic alguns fets històrics que han succeït mentre jo m'he mogut per aquest món, i que crec que han marcat un abans i un després en la societat que vivim.

Pel que fa al "fil argumental" he volgut que les imatges hi apareguin de forma cronològica, de manera que s'entengui una mica millor la relació que he tingut amb les tecnologies fins ara. No dubteu a fer comentaris!!! La veritat és que si tinc temps, m'agradarà poder-la millorar, i això sí, fer-la més curta...

Salut i força!!!

Què entenem per tecnologia?

Vivim en un món on tot és tecnologia. O almenys això pensem quan mirem al nostre voltant i veiem tot d'artefactes que fan coses extraordinàries (l'ordinador, la tele, el mòbil...) però fins a quin punt sabem realment què és i què no és tecnologia?

El text escrit per Àlvar Álvarez i Roberto Méndez anomenat "CULTURA TECNOLÓGICA Y EDUCACIÓN" ens mostra una visió com a mínim més àmplia de la que, almenys jo, tenia fins ara. Al llarg de la història l'ésser humà ha intentat fer-se amo de la naturalesa i l'ha transformat constantment pensant que cada nova màquina milloraria la nostra vida. Això ha fet que s'obviï en moltes ocasions l'existència d'altres formes de tecnologia que inclouen els àmbits científic, tecnològic i social. Álvarez-Méndez fan servir les expressions enginyeria heterogènia o tecnologia en acció per referir-se justament a aquest coneixement global de la tecnologia i explicar que és important que s'eduqui a les persones dins d'aquest coneixement, i no en el que identifica la tecnologia només amb la part artefactual d'aquesta.

Per explicar quines són les diferents tecnologies existents, la divideixen en quatre sectors, que poden englobar molts tipus de tecnologies:

• les tecnologies predominantment artefactuals són aquelles que tots identifiquem com a tecnologia i que he esmentat anteriorment. Són objectes, per tant són tangibles, que gaudeixen de certa independència de l'acció humana. Com podria ser un instrument, una bicicleta, un electrodomèstic, etc
• les tecnologies predominantment simbòliques s'identifiquen amb símbols, icones, o altres representacions que substitueixen d'alguna manera la realitat. Un exemple en serien els senyals de trànsit o la moneda.
• les tecnologies predominantment organitzatives a diferència de les altres no són tangibles ja que es tracta de les tecnologies relacionades amb les accions coordinades d'un grup, com poden ser els castellers, o una manifestació.
• i per últim, les tecnologies predominantment biotecnològiques que són aquelles que incideixen sobre la vida biologica com són les vacunes, la fecundació in vitro, etc.

Per tant, en treiem la conclusió que la tecnologia va més enllà del que hem après fins ara. No podem quedar-nos amb la idea "primitiva" que tecnologia només és allò que té l'aparença de màquina i que s'activa si premem un botó. Tecnologia és molt més, i està molt relacionada amb la nostra vida tant social com educativa com quotidiana.

Nous models de societat: de la informació, de les tecnologies...

Fins a quin punt la imatge de l'acudit de la dreta podria deixar de ser acudit per esdevenir realitat? és cert que com tota vinyeta humorística està exagerant una possible realitat. Però recordem quina ha estat l'última "gran idea" dels polítics per a fer que els alumnes estiguin més motivats a les aules: un ordinador portàtil per cadascú. O dit d'una altra manera, una pissarra digital (que sempre queda més maco).

Això em planteja un gran dubte: és aquesta la societat que volem? és aquesta una solució útil per a que les generacions del futur sàpiguen fer un bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació?

No crec en absolut que posar una pantalla davant de cada alumne en comptes d'un llibre de paper sigui la millor opció. I encara menys si tenim en compte que a classe se'ls seguiran explicant les mateixes coses de sempre i de la mateixa manera de sempre. Crec doncs, que aquest canvi no implica una millora de l'ús de les tecnologies per part dels més joves i que al contrari, el que fa és crear una necessitat inexistent com és la d'estar connectat a l'ordinador a cada moment. No seria molt més efectiu educar perquè les persones creixin assolint un pensament crític per tal que elles mateixes fossin capaces de decidir què és i què no és una bona font d'informació, uns continguts objectius o un bon ús de les tecnologies?

Penso que cada vegada més caminem cap a una societat més tecnològica, amb més fàcil accés a la informació, amb una comunicació cada vegada més global (posant en dubte si és o no positiu...) però sense que ningú es preocupi de l'ús que es fa de tot això. És clar que evolucionem!! Però a quin preu???

Tot i això, també vull remarcar que com tot, hi ha de tot. Vull dir que evidentment, moltes de les noves tecnologies són molt útils i faciliten la vida, o si més no la comunicació, de persones que abans no ho haguessin pogut fer. Em refereixo a les persones que per diferents motius (discapacitats, malalties, accidents...) no poden relacionar-se amb el seu entorn de la mateixa manera que molts de nosaltres. Per a ells i per a les persones que tenen al voltant, l'ús de noves tecnologies ha facilitat i millorat en molts casos la seva manera de comunicar-se, de moure's i d'integrar-se en aquesta societat.

En relació amb això doncs, el model de societat de la informació que m'agradaria que fos, és aquella en què les tecnologies i la informació s'utilitzessin de forma crítica, objectiva i amb bons fins. I crec, que aquest és un paper que hem de jugar els qui des de baix estem creant, interactuant, formant, pensant; i no esperar que els qui diuen tenir el poder ho facin per nosaltres.

I o N?

És interessant, i no menys curiós, començar un bloc parlant de tecnologies de la informació i comunicació (o TIC, per anar més ràpid), però és que, per tot aquell que no sàpiga de què va això, aquest serà un bloc per per a explicar mica en mica quina ha estat la meva relació amb les "TIC" al llarg de la vida.

I per començar, un dubte que se'ns planteja actualment i que sembla estar assolint certa importància en els debats actuals. Formem part de la generació que ha nascut amb un ordinador (i no un pa com passava abans) sota el braç? o som dels que ens hem hagut d'adaptar als canvis que la societat ens ha anat plantant al davant? Aquestes dues generacions reben el nom de NATIUS o IMMIGRANTS DIGITALS gràcies a la aportació de Marc Prensky, i a mi em porta a reflexionar sobre la meva situació concreta.

Sóc immigrant o sóc nativa digital?

Tinc 23 anys i internet va aterrar a la meva vida en forma d'aules d'informàtica a l'institut quan en tenia 14. Cal dir que de forma quasi arcaica si ens ho mirem des del punt on estem ara. A casa hi tenia ordinador, però si no ho recordo malament crec que encara utilitzava el fantàstic sistema MS-DOS... I quan per fi vaig aconseguir un Pentium, i a continuació internet, aquest no es podia utilitzar quasi mai, perquè es tallava la connexió telefònica...

Per tant, la revolució dels ordinadors, internet, televisió per cable, mòbils per tothom, etc. em va arribar en plena adolescència. El moment ideal!! Així doncs, tot i que no he nascut en l'era digital, em considero plenament nativa d'aquest món invaït per les noves tecnologies. He après a utilitzar-les i a dominar-les en una edat en què encara no estàs del tot "creat", i en un moment en què tot allò que és nou et crida l'atenció i en què la temptació de provar el màxim de coses es troba en el seu punt més alt.