El Mar

El mar. Què té que tant m'agrada? em porta bons records, sobretot records càlids i de nits d'estiu interminables amb els amics. Tots els llocs que he visitat que tenen el mar a prop m'han enamorat. Menorca i Formentera en són els exemples més clars. I en dies d'hivern com el d'avui, que el fred i la pluja et cala fins al fons, una imatge de mar o de platja m'ajuda a passar el dia i a recordar que per sort, no hi ha res que duri per sempre.

El mar és gran, immens, i dins seu tot i té cabuda. Les coses bones i les dolentes. La vida i la mort. Els pirates i els luxes. Tot dins un mateix medi, l'aigua, que flueix, que s'enfada i tomba barques, que reflecteix les imatges més maques quan el sol l'acompanya ponent-se sobre seu, que ens refresca quan fa calor i ens permet sentir-nos lliures quan ens hi capbussem. Quina sensació tant gratificant la de la llibertat líquida! Hi entres, tanques els ulls, nedes sota l'aigua i de sobte...cap soroll, cap moviment, només el dels peixos que t'acompanyen i el teu propi cos deixant-se anar...

Llàstima que l'hivern sigui tant llarg, i que aquesta llibertat duri només uns instants...